L’ajuntament i la iglésia són els dos edificis més destacats del nostre nucli urbà, situats un enfront de l’altre. El primer, com ja ham dit, era la seu de la confraria de Nostra Senyora de l’Assumpció i consta de tres plantes. La primera serveix com a secretaria i sala de plens, on s’ha trobat, en l’última remodelació, unes pintures murals de certa qualitat i un granero del pósito trujal de aceite i a la planta baixa de l’edifici hi tenim la llonja on es reunia la confraria en la menjada anual i d’on s’ha tret la fosqueta –presó- prop de les escales d’accés al pis superior. L’edifici és renaixentista i té obertures al carrer Major i a la plaça de l’Ajuntament: finestes menudes a la part més alta, més grans a la central i unes escales a la porta adovellada d’arc de mig punt per donar accés a la construcció i tres arcs a la llonja: dos de mig punt i un altre ogival. La iglésia parroquial, enfront de l’ajuntament, està dedicada a Nostra Senyora de l’Assumpció i a la portada té la data de 1.698, però segurament hi deuria haver una d’anterior perquè el 1.407, diu la documentació consultada, que el veïnat ja comptava amb una iglésia.Consta d’una nau principal i una segona afegida al costat de l’epístola, amb una cúpula barroca a la capçalera, a l’altre costat de la nau central la sagristia, tres capelletes i les escales que pugen al cor i al campanal d’espadanya. Altres construccions singulars són la capella de sant Roc del segle XVIII, on al mes d’agost els veïns resen la novena, la casa del Negre, ara propietat municipal i que està en fase de restauració situada a la plaça Major, el pou a la Vall del Riu que antigament abastia d’aigua la vila abans que arribara l’aigua corrent a les cases i el Castell que és el barri més alt de la població on antigament s’ubicava la part fortificada.

Un dels personatges més destacats que va viure a la nostra vila va ser el calaceità mossèn Evaristo Colera Soldevila, rector de 1.807 al 1.837, precursor de l’arqueologia al Baix Aragó, escriptor de gran vàlua i personatge il.lustrat de l’època. Una altra figura destacada va ser Antoni Moreno, mestre d’obres, contractat el 1.734 per construir la iglésia de la Sorollera i que va acabar en només quatre anys.

L’Associació Cultural de la Vall del Tormo és la gran promotora de la cultura local que es va fundar cap al 1.981 i que anualment celebra la setmana cultural a l’estiu amb teatre, cinema, exposicions, conferències...

La llengua pròpia de la Vall del Tormo és el català occidental, molt paregut al que es parla a tota la comarca del Matarranya. Des de fa uns anys la nostra llengua ja es pot aprendre a l’escola.

Leer en castellano