En aquest apartat volem destacar aquelles
persones que d’alguna manera han estat o estan vinculades
a la Vall-del-Tormo, i que han deixat la seva empremta personal
en
la història del municipi.
Evaristo Colera Soldevilla -Calaceit 1772 -
la Vall del Tormo 1837-. Va estudiar primerament a les Escoles
Pies d’Alcanyís i després teologia a
Saragossa. Ja ordenat sacerdot des de 1798 fa de capellà
primer a Favara i el 1807 a la parròquia de la
Vall del Tormo, on arribarà per tal de substituir el
sacerdot que va morir com a conseqüència
d’unes terribles febres que van afectar la
població per la putrefacció de les aigües
que es van estancar a les valls que envolten la població
després d’un llarg període de grans
plogudes. Colera és l’iniciador de
l’arqueologia en la comarca. Investigarà en Favara
el mausoleu romà i els jaciments de la Torre Cremada,
les Torrases y el Mas d’en Rius, tots ells en el terme de
la Vall del Tormo.
Escriu sobre el Baix Aragó i les
seues viles, documentant-se a partir dels seus constants
viatges per tot el territori. Són treballs seus la
“Rectificación de los artículos de los
pueblos y de las casas notables del Partido de Alcañiz,
publicados por el Diccionario Geográfico Universal y
Adiciones de los omitidos”
o “Relación individual de la
Agricultura, Artes y Comercios de Alcañiz y pueblos de
su partido”. Va escriure un extens i interessant article
sobre la nostra població publicat en el Diccionario
Geográfico Universal –1834-. Va ser defensor de
les idees de les Societats Econòmiques d’Amics del
País que volien treure la nació del retard
econòmic que patia, per això manté
correspondència i relació amb les persones
més progressistes i liberals de la comarca amb les quals
s’identifica plenament. Va morir el 1837 quan la Vall del
Tormo vivía una de les èpoques més
sagnants de la història: las guerres carlines que van
reduir la població i l’economía de la vila.
Una gran part dels seus escrits es conserven en l’arxiu
dels Escolapios d’Alcanyís.
|
Carles Sancho ens envia
aquesta dedicatòria que mossèn Colera
va escriure en un llibre que va regalar a un
llaurador de la Vall amic seu. En la
dedicatòria podem veure la seva signatura. Feu clic a la imatge per ampliar.
| ||
Sobre aquest il.lustre personatge el
calaceità Santiago Vidiella, pel que sentia una profunda
admiració, va escriure una estensa biografia: Un rector
de Valdeltormo. Vida y obra del il.lustre bajo-aragonés
D. Evaristo Colera Soldevilla-1926-.
De menut li ve la seva afecció per
la pintura, no obstant això durant molts anys va
treballar d'impressor per a una coneguda editorial de
Barcelona. Una invalidesa va fer que tornés amb la seva
família al seu poble d'origen: La Vall del Tormo. Des
d'aleshores, aquest home de ment inquieta no ha deixat
d'investigar, llegir i explorar aquesta terra, rica en
història i llegendes. Una vegada al poble, a poc a poc,
va anar recuperant la seva afecció a la pintura.
Primerament va començar amb dibuixos de carbó i
treballs a l´oli, però va ser des dels anys
noranta quan de forma important
comença a dedicar gran part del seu
temps a pintar, sobretot els paisatges de la comarca, els
monuments dels pobles propers, els camps i, especialment,
racons de la pròpia vila que sobre la tela queden
definitivament immortalitzats davant els ulls de l'espectador.
Fernando Prades treballa ara per donar forma a una idea que li
va sorgir en una de les seues passejades diàries pels
voltants de la Vall. Mentre caminava, observant el paisatge,
se'n va acatar que el color de la terra variava. Va recollir
terres de diferents tonalitats i, en arribar a casa, les va
barrejar amb aigua, tractant d'aconseguir diferents colors. Ja
ha pintat més d'un quadre amb aquestes pintures tan
especials aconseguides de la pròpia naturalesa.
Però a més de pintar, Fernando escriu poesia,
relats i recopila infinitat de dades històriques amb la
finalitat de conèixer més a fons la comarca del
Matarranya.
 | ||
 | ||
L'obra de Josefina Ardid Serret està
plena de color, de vida, de detalls que ens parlen d'una dona
creativa, d'un esperit lliure que troba en l'art la seva millor
forma d'expressió. Viu a Barcelona des de fa anys, i
encara que una malaltia li impedeix sortir de casa, la llar de
Josefina és un continu anar i venir de gent: Professors
d'art que arriben des d'Estats Units per a rebre classes
d'aquesta pintora, amics que admiren la seva obra i que la
visiten freqüentment, i fins algun que altre veí de
la Vall que malgrat el temps que ha passat des que Josefina va
marxar del poble, la recorden i mantenen el contacte amb ella.
Però la faceta artística de
Ardid Serret no es limita només a la pintura, dissenya
tot tipus d'objectes, treballa amb diferents materials, i
últimament una de les seves creacions més recents
és la pintura sobre seda natural, que igual utilitza per
a l'elaboració artesanal de llums, com per a quadres
infantils, mocadors o punts de llibre. La seva obra ha format
part d'exposicions i avui és coneguda tant a Espanya com
a l'estranger
Recentment una editorial s'ha interessat
per alguns dels escrits de Josefina, perquè també
Ardid Serret escriu des de menuda. Joseppa de las tejas verdes
és el pseudònim amb el qual signa els seus
textos, entre els quals destaquen emotius records de
l'època en la qual residia amb la seva família a
la Vall..
Infància i Joventut
Fins els tres anys va viure a la Vall i
després a Tortosa fins gairebé els deu. Quan
torna al poble ja escriu les seves primeres obres de teatre que
interpretava amb les seves amigues. Als 14 anys viatja a
Barcelona i Madrid amb el doctor Àngel Izquierdo i la
seva dona Ana Mª com a mainadera de les seves filles;
allí va descobrir el mar, la llum i el color d'altra
gent. Al tornar al poble, aconsellada per ells, els diu als
seus pares que vol fer-se perruquera i torna a Tortosa amb els
seus tiets fins que va acabar aquest ofici que va exercir a la
Vall i Massalió. Poc temps després, un amor de
joventut la porta de nou cap a Catalunya on treballa com a
assistenta, però de seguida va ocupar el lloc d'un
membre més de la família. Va entrar a formar part
de d'una perruqueria i en les seves vacances al poble va sofrir
un accident al·lèrgic que va fer que es
quedés a Vall-de-Tormo durant uns dos anys.
D'aquest període recorda a Mossèn
León , que va alimentar les seves ànsies de saber
amb els llibres que li deixava per llegir. Degut a que no
millorava, decideix ingressar en un hospital a Barcelona;
allí romangué tres mesos fins que es va restablir
totalment. Comença a pintar i al mateix temps decideix
ajudar als demés preparant-se com a infermera en el
mateix hospital que temps enrera l'havia ajudat a ella. Poc
després comença a treballar pels matins en la
clínica Alianza i per la tarda amb el doctor Messeguer;
més tard passarà amb el doctor Juber i el doctor
Jimémez durant 9 anys fins que es casa al Mas de
Llaurador i forma una família. Avui dia el seu fill
Jordi és el seu principal recolzament.
Diseny de punt
Una altra de les seves etapes
artístiques fou el disseny de roba de punt, una
experiencia que va arribar al poc temps de casar-se. Va
treballar per una prestigiosa firma de moda, va vestir amb els
seus dissenys a ballarines de teatre, va exposar les seves
creacions a la Fira de Mostres de Barcelona, va donar classes i
va treballa amb un pelleter en la combinació de pell i
punt. Durant 18 anys va aconseguir l'èxit i el
reconeixement en el sector fins que una pulmonia va canviar la
seva vida.
La pintura
Ja fa anys que Mª José coneix
el món de la pintura sobre seda. Els seus colors
brillants i armoniosos la van fascinar des del primer instant.
El seu primer treball va ser pintar un mocador que avui
s'exposa en el Museu Tèxtil de Terrassa. Comença
a investigar tot el que li cau a les mans; mentrestant exerceix
de professora de plàstica en un prestigiós
col·legi de Barcelona. Comença a fer treballs per
revistes de seda i manualitats en una editorial que publica a
Europa i Amèrica, a la vegada que dóna classes
per professors i joves diplomats en Belles Arts. Realitza la
seva primera exposició a La caixa; després en
vindrán d'altres, cosa que li va permetre
conèixer a un bon nombre de persones amb l'art, fins i
tot de fora d'Espanya. Va perticipar en la I Mostra
Internacional de Seda que es va celebrar a Madrid amb la
reproducció de l'altar de Isenheim, l'obra mestra de
Grüvenwal, que va aconseguir el premi d'honor
(participaven obres procedents de 32 paísos).
Escriure
Escriu des de petita, una afició que
avui segueix practicant. Les poques persones que han llegit les
seves històries, algunes autobiogràfiques, i els
seus poemes - molt bells són especialment els dedicats a
La Vall-del-Tormo - tenen una opinió molt favorable dels
seus escrits.
"Escric des que va començar el
meu somni en una cadireta d'enea, sobre les brases
esmorteïdes d'una xemeneia negra que dibuixaven arabescos
sobre les meves cames primes a la tènue llum d'un
llàntia espurnejant entre ombres fantasmals en les
parets calcàries d'una rústica estança,
mentre els meus dormien plàcidament sense entendre les
fantasies d'aquella xiqueta esbojarrada", explica Mª
José Ardid Serret, encara que a la Vall-del-Tormo la
coneixen per Josefina.
