PERSONATGES
En aquest apartat volem destacar aquelles persones que d’alguna manera han estat o estan vinculades a la Vall-del-Tormo, i que han deixat la seva empremta personal en
la història del municipi.
E. Colera
Fernando Prades. Pintor
Josefina Ardid Serret
Mossén León. Capellà durant 40 anys
C. Guardiola. Professor emeritus de Rutgers
Bienvenida Alcover Serres

Evaristo Colera Soldevilla -Calaceit 1772 - la Vall del Tormo 1837-. Va estudiar primerament a les Escoles Pies d’Alcanyís i després teologia a Saragossa. Ja ordenat sacerdot des de 1798 fa de capellà  primer a Favara i el 1807 a la parròquia de la Vall del Tormo, on arribarà per tal de substituir el sacerdot que va morir com a conseqüència d’unes terribles febres que van afectar la població per la putrefacció de les aigües que es van estancar a les valls que envolten la població després d’un llarg  període de grans plogudes. Colera és l’iniciador de l’arqueologia en la comarca. Investigarà en Favara el mausoleu romà i els jaciments de la Torre Cremada, les Torrases y el Mas d’en Rius, tots ells en el terme de la Vall del Tormo.
Escriu sobre el Baix Aragó i les seues viles, documentant-se a partir dels seus constants viatges per tot el territori. Són treballs seus la “Rectificación de los artículos de los pueblos y de las casas notables del Partido de Alcañiz, publicados por el Diccionario Geográfico Universal y Adiciones de los omitidos”
Carles Sancho ens envia aquesta dedicatòria que mossèn Colera va escriure en un llibre que va regalar a un llaurador de la Vall amic seu. En la dedicatòria podem veure la seva signatura. Feu clic a la imatge per ampliar.
o “Relación individual de la Agricultura, Artes y Comercios de Alcañiz y pueblos de su partido”. Va escriure un extens i interessant article sobre la nostra població publicat en el Diccionario Geográfico Universal –1834-. Va ser defensor de les idees de les Societats Econòmiques d’Amics del País que volien treure la nació del retard econòmic que patia, per això manté correspondència i relació amb les persones més progressistes i liberals de la comarca amb les quals s’identifica plenament. Va morir el 1837 quan la Vall del Tormo vivía una de les èpoques més sagnants de la història: las guerres carlines que van reduir la població i l’economía de la vila. Una gran part dels seus escrits es conserven en l’arxiu dels Escolapios d’Alcanyís.
Sobre aquest il.lustre personatge el calaceità Santiago Vidiella, pel que sentia una profunda admiració, va escriure una estensa biografia: Un rector de Valdeltormo. Vida y obra del il.lustre bajo-aragonés D. Evaristo Colera Soldevilla-1926-.  

De menut li ve la seva afecció per la pintura, no obstant això durant molts anys va treballar d'impressor per a una coneguda editorial de Barcelona. Una invalidesa va fer que tornés amb la seva família al seu poble d'origen: La Vall del Tormo. Des d'aleshores, aquest home de ment inquieta no ha deixat d'investigar, llegir i explorar aquesta terra, rica en història i llegendes. Una vegada al poble, a poc a poc, va anar recuperant la seva afecció a la pintura. Primerament va començar amb dibuixos de carbó i treballs a l´oli, però va ser des dels anys noranta quan de forma important
comença a dedicar gran part del seu temps a pintar, sobretot els paisatges de la comarca, els monuments dels pobles propers, els camps i, especialment, racons de la pròpia vila que sobre la tela queden definitivament immortalitzats davant els ulls de l'espectador. Fernando Prades treballa ara per donar forma a una idea que li va sorgir en una de les seues passejades diàries pels voltants de la Vall. Mentre caminava, observant el paisatge, se'n va acatar que el color de la terra variava. Va recollir terres de diferents tonalitats i, en arribar a casa, les va barrejar amb aigua, tractant d'aconseguir diferents colors. Ja ha pintat més d'un quadre amb aquestes pintures tan especials aconseguides de la pròpia naturalesa. Però a més de pintar, Fernando escriu poesia, relats i recopila infinitat de dades històriques amb la finalitat de conèixer més a fons la comarca del Matarranya.

L'obra de Josefina Ardid Serret està plena de color, de vida, de detalls que ens parlen d'una dona creativa, d'un esperit lliure que troba en l'art la seva millor forma d'expressió. Viu a Barcelona des de fa anys, i encara que una malaltia li impedeix sortir de casa, la llar de Josefina és un continu anar i venir de gent: Professors d'art que arriben des d'Estats Units per a rebre classes d'aquesta pintora, amics que admiren la seva obra i que la visiten freqüentment, i fins algun que altre veí de la Vall que malgrat el temps que ha passat des que Josefina va marxar del poble, la recorden i mantenen el contacte amb ella.
Però la faceta artística de Ardid Serret no es limita només a la pintura, dissenya tot tipus d'objectes, treballa amb diferents materials, i últimament una de les seves creacions més recents és la pintura sobre seda natural, que igual utilitza per a l'elaboració artesanal de llums, com per a quadres infantils, mocadors o punts de llibre. La seva obra ha format part d'exposicions i avui és coneguda tant a Espanya com a l'estranger
Recentment una editorial s'ha interessat per alguns dels escrits de Josefina, perquè també Ardid Serret escriu des de menuda. Joseppa de las tejas verdes és el pseudònim amb el qual signa els seus textos, entre els quals destaquen emotius records de l'època en la qual residia amb la seva família a la Vall..

Infància i Joventut

Fins els tres anys va viure a la Vall i després a Tortosa fins gairebé els deu. Quan torna al poble ja escriu les seves primeres obres de teatre que interpretava amb les seves amigues. Als 14 anys viatja a Barcelona i Madrid amb el doctor Àngel Izquierdo i la seva dona Ana Mª com a mainadera de les seves filles; allí va descobrir el mar, la llum i el color d'altra gent. Al tornar al poble, aconsellada per ells, els diu als seus pares que vol fer-se perruquera i torna a Tortosa amb els seus tiets fins que va acabar aquest ofici que va exercir a la Vall i Massalió. Poc temps després, un amor de joventut la porta de nou cap a Catalunya on treballa com a assistenta, però de seguida va ocupar el lloc d'un membre més de la família. Va entrar a formar part de d'una perruqueria i en les seves vacances al poble va sofrir un accident al·lèrgic que va fer que es quedés a  Vall-de-Tormo durant uns dos anys.  D'aquest període recorda a Mossèn León , que va alimentar les seves ànsies de saber amb els llibres que li deixava per llegir. Degut a que no millorava, decideix ingressar en un hospital a Barcelona; allí romangué tres mesos fins que es va restablir totalment. Comença a pintar i al mateix temps decideix ajudar als demés preparant-se com a infermera en el mateix hospital que temps enrera l'havia ajudat a ella. Poc després comença a treballar pels matins en la clínica Alianza i per la tarda amb el doctor Messeguer; més tard passarà amb el doctor Juber i el doctor Jimémez durant 9 anys fins que es casa al Mas de Llaurador i forma una família. Avui dia el seu fill Jordi és el seu principal recolzament.

Diseny de punt
Una altra de les seves etapes artístiques fou el disseny de roba de punt, una experiencia que va arribar al poc temps de casar-se. Va treballar per una prestigiosa firma de moda, va vestir amb els seus dissenys a ballarines de teatre, va exposar les seves creacions a la Fira de Mostres de Barcelona, va donar classes i va treballa amb un pelleter en la combinació de pell i punt. Durant 18 anys va aconseguir l'èxit i el reconeixement en el sector fins que una pulmonia va canviar la seva vida.

La pintura
Ja fa anys que Mª José coneix el món de la pintura sobre seda. Els seus colors brillants i armoniosos la van fascinar des del primer instant. El seu primer treball va ser pintar un mocador que avui s'exposa en el Museu Tèxtil de Terrassa. Comença a investigar tot el que li cau a les mans; mentrestant exerceix de professora de plàstica en un prestigiós col·legi de Barcelona. Comença a fer treballs per revistes de seda i manualitats en una editorial que publica a Europa i Amèrica, a la vegada que dóna classes per professors i joves diplomats en Belles Arts. Realitza la seva primera exposició a La caixa; després en vindrán d'altres, cosa que li va permetre conèixer a un bon nombre de persones amb l'art, fins i tot de fora d'Espanya. Va perticipar en la I Mostra Internacional de Seda que es va celebrar a Madrid amb la reproducció de l'altar de Isenheim, l'obra mestra de Grüvenwal, que va aconseguir el premi d'honor (participaven obres procedents de 32 paísos).

Escriure
Escriu des de petita, una afició que avui segueix practicant. Les poques persones que han llegit les seves històries, algunes autobiogràfiques, i els seus poemes - molt bells són especialment els dedicats a La Vall-del-Tormo - tenen una opinió molt favorable dels seus escrits.
"Escric des que va començar el meu somni en una cadireta d'enea, sobre les brases esmorteïdes d'una xemeneia negra que dibuixaven arabescos sobre les meves cames primes a la tènue llum d'un llàntia espurnejant entre ombres fantasmals en les parets calcàries d'una rústica estança, mentre els meus dormien plàcidament sense entendre les fantasies d'aquella xiqueta esbojarrada", explica Mª José Ardid Serret, encara que a la Vall-del-Tormo la coneixen per Josefina.
Llegir poesia
FotoJosefinaCuadro.jpg