246 veïns van votar a la
Vall-del-Tormo
Gairebé el 80% de la població
inscrita al cens de la Vall-del-Tormo va anar a votar el passat
14 de març. Els 246 veïns que van decidir
apropar-se al col·legi electoral per a dipositar el seu
vot van donar el seu suport majoritari, tant per
l'elecció pel Congrés com pel Senat, al Partit
Popular. L'abstenció registrada a la Vall-del-Tormo ha
estat del 20,13%, lleugerament inferior a la registrada en les
eleccions generals de l'any 2000.
Els tres candidats del Partit Popular van
ser els més votats pels veïns de la Vall-del-Tormo.
Blasco, Burriel y Primo Albert van aconseguir 107 vots
cadascú. En segon lloc van quedar els candidats al Senat
pel PSOE, essent el més votat amb 79 vots el socialista
Vicente Guillén Izquierdo (el 33,62% dels veïns de
Vall-del-Tormo que van anar a votar van marcar el seu nom a la
papereta del Senat). La tercera força més votada
va ser el PAR, amb el 17,87% dels vots comptabilitzats.
Només va aconseguir 3 vots la Chunta Aragonesista (CHA)
y un vot el POSI.
En les votacions pel Senat, els veïns
de la Vall-del-Tormo van dipositar 11 vots nuls y 3 vots en
blanc.
També va ser el PP el partit
polític més votat pel Congrés a
Vall-del-Tormo amb el 47,76% dels vots, encara que, respecte
l'any 2000 baixa gairebé set punts el suport que rep el
PP els veïns del municipi. Precisament els punts que perd
el partit de Rajoy a la Vall-del-Tormo van a parar al PSOE de
Zapatero, que va obtenir el passat 14 de març 82 vots.
Com a tercera força política més votada al
Congrés es troba el PAR amb 39 vots, que també
perd percentatge de vot respecte l'any 2000. En canvi, la CHA
millora els resultats en obtenir 5 vots (només 2 l'any
2000).
El vencedor al Baix Aragó fou el
PSOE el qual va obtenir la victoria a 10 localitats
(Alcanyís, Alcorisa, Bellmunt, Calanda, La Canyada de
Verich, La Cebollera, La Codonyera, Foz Calanda, La Ginebrosa,
La Mata de los Olmos). El Partir Popular (PP) va guanyar les
eleccions en 8 (Aiguaviva, Berge, Castelseràs, Los
Olmos, Seno, Torrecilla d'Alcanyís, Torrevelilla y
Valdealgorfa). El PAR ha guanyat tan sols a Las Parras de
Castellote. Al Mas de las Matas els dos partits majoritaris
d'àmbit estatal, PSOE i PP, van empatar a 343 vots.
Alcanyís
El cap de comarca del Baix Aragó i
segona ciutat de la provincia ha aconseguit después
d'onze anys que el PSOE sigui la força política
més votada. 3.424 veïns d'Alcanyís van votar
al PSOE, front als 2.960 vots que va rebre el PP de Rajoy.
Matarranya
Vall-de-roures
El PP ha tornat a guanyar al municipi
més gran de la comarca del Matarranya. A
Vall-de-roures el Partit Popular va obtenir el 41,40% dels vots
mentre que el PSOE es situa gairebé tres punts per sota
amb el 38,08%. El PAR çes la tercera força
política més votada. El PP també va
guanyar a Fontdespatlla amb el 46,01) i a La Fresneda amb el
48,14) dels vots.
Calaceit
El 46,86% dels veïns de Calaceit que
van anar a votar el 14 de març van escollir
majoritàriament al PSOE de Zapatero que va resultar el
partit més votat. Per darrera va quedar el PP amb el
43,79 dels vots. El PAR va ser la tercera força
política més votada. A Cretes també va
guanyar el PSOE amb el 50,3% dels vots emesos; el mateix va
ocórrer a Valljunquera, on els socialistes van resultar
els guanyadors de la jornada electoral amb el 40,34% dels vots.
