A. TOPONÍMIA DEL NUCLI DE POBLACIÓ

L'antic nucli de població es va situar en el cim d'una petita elevació orientada cap al migdia entre dues valls; al S la Vall del Riu i al N la Vall d'en Gil. Al ponent de la vila el Calvari -muntanya aplanada d'uns 500 m d'alcada- i al llevant les dues valls

conflueixen. La qual cosa dóna a la població una privilegiada situació defensiva; és

per això que es va aixecar un castell medieval. A poc a poc la demografía va aug-

mentant -enregistra la máxima població cap al primer quart del segle XX- i es va

estenent a la vora de la carretera construïda a finals del segle passat que va

seguint la Vall del Tormo.

"LA VALL DEL TORMO.- (Matarranya) ofi: Valdeltormo.

Pronunciació popular; la báll (8 vegades), la báll del tórmo (8) -l'ús popular de la forma abreujada La Vall, i l'ús quasi constant amb article, obliguen a escriure La Vall del Tormo en quatre mots separats. En el cas de Valljunquera, en canvi, l'ús constant sense article i sense forma abreujada prova que ja es tracta realment d'un sol mot, soldat definitivament-, balldeltórmo (en dos pobles apartats), Gentilici humorístic: vallejos (amb j cast.).

Documentació antiga: Valdeltormo segle XVI (Zurila, II, cap. 25). Un dels quatre municipis que no figuren a les "Rations decimarum" de 1279-80. És poble d'aspecte recent, el terme del qual degué segregar-se de 1'enorme terme de Massalió, que encara arriba a la paret de les cases.

Etimología: "Tormo", mot regional del sud de Calalunya, significa "penyal iso-lal" i sembla ésser paraula pre-romana, potser d'origen indoeuropeu... La Vall del Tormo era primerament la vall on es edificat el poble, coneguda avui localment per la Vall del Riu, que desaigua al Matarranya... prop de la seua desembocadura hi ha la partida del Tormo que deurà el seu nom a una roca així" (Coromines, p. 127).

A.l. Barris o ravals.

A.l.l. Castell, lo 

A la part més elevada de la població, de segur que hi devia haver un edifici fortificat a l'Edal Mitjana.

A.1.2. Raval, la o Arraval, l’

Nucli urbà que segurament va quedar fora del recinte emmurallat de la vila al NO de la població, entre la Bassa de Sant Roc i el Castell.

A.l.3. Mas de Dal(t), lo

Una mica separat del nucli de la població, al NO. Hi ha unes quantes cases, molt poques, vergers, corrals, eres i pallisses.

A.1.4. Carretera, la

Segurament la part més nova del poble i cap on ha crescut més els últims anys, ha seguit el traçal d'aquesta via de comunicació.

A.l.5. Pietat, la

A l'E de la vila; a banda i banda d'un camí eres alineades; també un monòlit amb una capella que a la dècada dels 80 va ser restaurada i hi fou col·locada una imatge de la Verge.

A. 1.6. Cases dels Xorrets, les

Grup reduït de cases que actualment estan deshabitades i situades al NO de la població, no massa lluny de la piscina municipal. Reben aquest nom pel fet d'estar prop del 'xorrador' d'aigua que baixa del Calvari i que una rassa la desaigua cap a la Rebassa i després cap a la bassa de Sant Roc.

A.2. Carrers

"... sus calles espaciosas y limpias y bien empedradas, especialmente de poco tiem­po a esta parte, que se han procurado allanar, picando muchas peñas, quitando ban­cos y allanando varias desigualdades, y se han rotulado las calles y numerado las casas...". Així es descrivia l'estat dels carrers a la Vall cap a 1830 (Sociedad, p. 193).

Aquests han canviat molt sovint la seua toponímia; abans de 1930 van ser retolats conservant els noms tradicionals. Encara es conserven algunes rajoles en les façanes on es poden llegir aquests topònims. A la Segona República els carrers van ser dedi­cats als polítics de l'època -segons un document trobat a l'Ajunlament de 1933-. Cap a la dècada dels 60 nou canvi, només tres carrers conserven l'antiga toponímia: Pas de les Creus, Carrer Major i Carrer del Raval –però castellanitzats-. La gent encara no ha oblidat els antics noms i segueix parlant del Carrer del Castell, del Carrer del Mig o de la Plaça de la Iglésia.

A.2.1. Carre(r) de la Bassa, lo

Uneix la Raval amb el carrer Major, té un pendent considerable. És diu així perquè aquí hi havia la bassa de Sant Roc actualment transformada amb una zona ajardinada.

A.2.2. Carre(r) de la Bassovera, lo

Va des del Castell a la Pietat. Com l’anterior es diu així perquè abans hi havia una bassa poc profunda i ara s’ha transformat amb una zona ajardinada.

A.2.3. Carre(r) de la Raval, lo

"Raval.- Barri exterior d'una ciutat o vila..." (Alcover 2, p. 11). Comença prop del Pas de les Creus i acaba a la capelleta de Sant Roc. Actualment "calle de San Antoniol".

A.2.4. Carre(r) de Baix, lo

Apareix en un document notarial de 1895 [casa en la Calle Baja que confronta con Lorenzo Ollés y corrales de la viuda de Valero Lamota]. Va de la Plaça de la Creu al Puntarró de Manolo, és un dels més important i llargs de la vila. Ara "calle de José Antonio Primo de Rivera".

A.2.5. Carre(r) de la Carretera, lo

Topònim recent, ja que el 1866 s'inicien les obres de construcció de la carretera d'Alcolea del Pinar a Tarragona (Della Rocca, p. 94). És el més llarg de la vila i té un traçat paral·lel a la Vall del Riu. Per fer la nova retolació aquest carrer es va divi­dir en dos trams: "Avenida del Generalísimo Franco" i "Avenida de Aragón".

A.2.6. Carre(r) del Castell, lo

"...Parece que huvo un castillo en lo alto de la población, de lo que ha quedado memoria, pues la calle que hay por aquel parage se llama "lo carre del Castell..." (Sociedad, p. 196). Va del Pas de les Creus al Carrer del Portal, és un carrer molt pla i una mica estret en alguns punts. A partir dels 60 "calle del General Moscardó".

A.2.7. Carre(r) del Coscoll de Baix, lo

"Coscoll.- Arbust... tortuós, molt ramós, amb fulles petites, espinoses, dentades i llises per les dues cares; fa aglans ovals petits i de cúpula quasi assentada i plena d'escates obertes..." (Alcover 3, p. 625). Comença al Cubertet. El coscoll és un arbust que abunda molt per tot el terme municipal.

A.2.8. Carre(r) del Coscoll de Dalt, lo

Va paral·lel a l'anterior i es comuniquen pel Cubertet, és molt pla. Ara “calle Mayor".                                                                                                                           A.2.9. Carre(r) del Forn, lo

Citat en un documental notarial de 1888 [una casa con patio en la calle del Horno número 15]. Actualment el forn municipal, que feia molt de temps que havia deixat de funcionar, estava en molt mal estat i va haver d'enderrocar-se. Va del Carrer de la Pujada del Castell a la capelleta de Sant Roc travessant en perpendicular el Carrer del Mig, és molt curt i estret. Actualment "calle de San Roque". Una antiga folia popular en parla:

Si jo tinguera un cavall

que bé em passejaria

des del Carrer del Forn

hasta la carnisseria.

A.2.10. Carre(r) Major, lo

Documentat el 1919 com a Calle de la Plaza [Salvador Meix Gimeno, Calle de la Plaza número 1]. Fa uns quants anys es va trobar una rajola rotulada amb el nom del “Calle Mayor”. Des de la Plaça de la Iglésia al Cobertet, a vegades rep aquest nom fins al Carrer del Coscoll de Dalt. Ara "calle Mayor"

A.2.11. Carre(r) del Mig, lo

Comunica el centre del poble -Casa de la Vila i l’església- amb el Castell tot salvant un gran pendent i és molt recte. A partir dels 60 “calle General Mola”.

A.2.l2. Carre(r)Nou, lo

Obert a la dècada deis 60 per donar accés des de la Plaça de la Creu a les escoles noves situades al Bancal de Santa María. Fa uns anys el van dedicar a mossén León Andia Labarta en reconeixement a la seua tasca musical en la formació de bandes i orquestres al llarg de més de cinquanta anys.

A.2.l3. Carre(r) del Portal, lo

Documentat en una escriptura notarial de 1888 [fue de la viuda de Ramón Timoneda, toda lindaba con la de Fortunato Ollé y la Calle del Portal]. La "Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya" diu de la Vall que "...conserva l’estructura de la vila emmurallada i el nom d'un carrer, dit del Portal, com a testimoni de recinte clos..." (p. 315). Va del Carrer del Castell al Carrer de la Pujada al Castell, tot salvant un gran pen­dent, i fa moltes revoltes.

A.2.14. Carrer de la Pujada al Castell, lo

Hem trobal aquest topònim en un document notarial de 1888 [ linda al norte con la calle Subida del Castillo y al sur con el vergel de la Rectoria]. Comença al Portal i acaba a la Plaça de la Creu. No fa massa anys encara s’hi veia una rajola a la paret de l’església amb el nom rotulat: “Subida al Castillo”. Ara "calle de la Virgen del Rosario".

A.2.15. Carrer del Receret, lo

"Recer.- Lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps". (Alcover 9, p. 223). Comunica el Carrer Baix amb la carretera, es força curt i estret.

A.3. Passos

En una època en què els animals de tir i les raberes eren molt abundants a la Valí els passos també tenien la seua importància per a transitar-hi. Uns són dins del poble i d’altres fora.

A.3.12. Pas de les Creus, lo

"Pas.- Lloc o indret per on cal passar o es pot passar..." (Alcover 8, p. 283). Enllaça el Castell i la Raval amb el Mas de Dalt. Zona on hi havia molts corrals i vergers. Una folia popular en castellà fa referència a aquest pas:

"Ya no se oye Ricardo

en el Paso de las Cruces,

 porque no quiere Ramón

 que se case con la Lourdes".

Actualment no se'n veu cap, de creu, però ben segur que abans n'hi devia haver per a fer el Via Crucis fins al Calvari. Actualment "Paso de las Cruces".

A.3.13. Pas de La Freixneda, lo

Pas que travessa la Vall del Riu o del Tormo i on comença el camí de la Freixneda.

A.4. Places

A.4.1. Plaça de la Creu, la

Citada per Madoz en el seu Diccionari de 1849 (p. 277), la qual cosa fa suposar que hi devia haver una creu que avui ningú no recorda, tal com passava a la plaça de la Freixneda. A les festes es tancava amb fustes i s’hi soltaven les vaques; encara ara es poden veure els forats on anaven los barrons de fusta a cada eixida de la plaça. Fins fa pocs anys s'hi feia el ball a les festes majors de l'agost i el dia de Sant Antoni -17 de gener- es volta el sant amb els animals de tir. És la plaça més gran del poble, quasi qua-drada, i és per això que també es coneix per la Plaça Major. Ara "Plaza de España".

A.4.2. Plaça de la Iglésia, la

Referenciada per Madoz en el seu Diccionari (p. 277). En aquesta plaça es troben l'Ajuntament i l'església, per això és el centre de la vila.

A.5. Coberts.

A.5.I. Cobert, el

Enllaça el Carrer Baix amb la carretera; el carrer on es troba també s'anomena Carrer del Cobert.

A.5.2. Cobertet, lo

Comunica el Carrer del Coscoll de Dalt amb el de Baix i el Carrer on es troba se'l coneix com el Carrer del Cobertet.

A.6. Edificis singulars.

A.6.1. Hospital, l’.    

Situat al Carrer Baix, on comença el Carrer del Raceret.

A.6.2. Casa del Do(c)tor, la

On s'inicia la carretera de l'Estació, és el centre d'atenció primària municipal a la planta baixa i, fins fa pocs anys, l’habitatge del metge al primer pis.

A.6.3. Casa dels Jubilats, la

Al Carrer de la Pujada del Castell. Construïda al principi de la dècada dels vuitanta. Edifici de propietat municipal d'usos múltiples: bar, bibioteca, sala d'actes i exposicions.

A.6.4. Hostal Vell, 1'

Al Carrer de Baix.

A.6.5. Molí, lo, Fàbrica, la o Cooperativa, la

A la carretera, enfront del Pou. El molí, propietat d'una cooperativa de productors, encara mol olives i ha sofert diverses reformes per millorar la seua rendibilitat. Abans rebé el nom de Molí de Pina.

A.6.6. Molí de I'Oli, lo o de la Bassa del Molí

En un diccionari de 1834 trobem ".. .La única industria de este pueblo es un moli­no de aceite con dos prensas para oliva y una para orujo...' (Sociedad, p. 194). Suposem que Madoz fa referencia a aquest edifici per la seva antiguitat. Encara ara es pot veure, després de moltes reformes: una mola per moldre, la base d'un molí i un sistema molt complex de canalització d'aigües. Al centre de l'edifici, en un pilar molt gran, hi ha una data, 1772, que potser fou la que indica la construcció del molí. Situat a la carretera, al costal de la Cooperativa.

A.6.7. Molí del Negre, lo

Al començament del Carrer de Baix, situat a la planta baixa d'una de les cases més grans i antigues de la vila: la del Queretà. Fa molt de temps que va deixar de funcionar. Actualment de propietat municipal s’ha habilitat com a centre social: dependències municipals, centre d’interpretació ibèric, seu d’associacions locals...

A.6.8. Molí del tio Enriquet, lo

A la carretera, dóna a la Vall del Riu la part del darrera. Tampoc funciona.

A.6.9. Molí del tio Emiliano, lo

A la carretera. És propietat d'una empresa familiar que actualment encara elabora oli. A.6.10. Forn, lo

Era municipal i encara funcionava a la dècada dels seixanta. Fa poc que el seu estat ruïnós va obligar a enderrocar-lo. Segons el diccionari de 1834 ".. Al ayuntamiento de la ciudad de Alcañiz pertenece también el horno..." (Sociedad, p. 196).

A.6.11. Sindicat, lo

Va ser també escola i biblioteca la planta baixa i taverna el primer pis, fins fa pocs anys  casa del secretari. Situat a la Plaça de la Creu, just on comença el Carrer de la Pujada al Castell.

A.6.12. Fonda, la

A la carretera; actualment no funciona com a tal.

A.6.13. Escoles Velles, les o Casa Nova, la

Bastides després d'acabar la Guerra Civil, una nova remodelació les ha posades a punt per ser novament utilitzables com a escoles a la dècada dels vuitanta.

A.6.14. Escoles noves, les

Construïdes a finals de la dècada dels seixanta, actualment s'hi ha instal·lat la farmàcia a la planta baixa. Al carrer Nou.

A.6.15. Ajuntament, l’ o Casa la Vila, la

S'escriu el 1834 ".. .La casa donde se reúne el ayuntamiento es bastante antigua y de buena construcción; pertenece a la cofradía de Ntra. Sra. de la Asunción, que es la titular de la iglesia, tan antigua como el pueblo, y en ella hay un granero del pósito, trujal de aceite..." (Sociedad, p. 193). Fa uns deu anys s'hi van fer obres de restauracíó i remodelació i s'hi han trobat dos trulls cilíndrics que estaven tapats en no ser utilitzats. A la planta primera s’hi ha trobat una pintura de temàtica religiosa que possiblement presidiria l’antiga escola de la vila.

A.6.16 Fosqueta, la

".. .y en lo más bajo -de l'Ajuntament- la cárcel, que es segura, pero sin ventila­ción..." (Sociedad, p. 193). Després de 1'última remodelació de Casa la Vila es va suprimir.

A.6.17. Llonja, la

En la restauració que es va fer a l'Ajuntament, a la planta baixa, s'ha recuperat la llotja, abans tapada i que havia estat destinada a diferents usos: botiga i, més tard, tele-club. Al segle XVI aquí celebrava una menjada anual la Confraria de Nostra Senyora per escollir els càrrecs municipals. Actualment el topònim s'ha perdut, però segurament fa només un centenar d'anys, abans de ser tapada, s'utilitzava.

A.6.18. Iglésia, 1a

"...La Iglesia es un edificio fabricado unos 160 años hace, sin que tenga nada especial, ni en su construcción ni en sus retablos... Ntra. Sra. de la Asunción... es el titular de la iglesia..." (Sociedad, p. 163). Damunt la porta podem veure la data de la seva construcció: 1698; encara que sembla que aquesta església en va substituir una altra de més antiga que ja existia abans de 1575 (BHGBA, p. 172).

A.6.19. Casilla, la

Casa construïda per als peons caminers encarregats del bon estat de les carreteres. Una recent remodelació de la carretera ha acabat enderrocant l'edifici per facilitar l'entrada a la població per l'O.

A.6.20. Fossa(r) Vell, lo

Situat al Carrer de la Pujada al Castell prop de l’església i de la casa parroquial; ara s'hi ha construït una placeta i la Casa deis Jubilats.

A.6.2l. Fossa(r), lo

Bastit el 1897 als afores de la vila quasi al límit del terme municipal amb Massalió.

A.6.22. Eres Altes, les

Situades entre el Mas de Dalt i el Calvari. A la vora de l'era es situava la pallissa per a guardar-hi la palla, el trill i les eines per a batre i, també, el bassurro per a recollir l'aigua de pluja. Actualment han perdut la funció per la qual van ser construïdes: la mecanització agrícola i el canvi de cultius en són els culpables.

A.6.23. Eres de la Pietat, les

Al voltant d'una capelleta-monòlit de pedra.

A.6.24. Corral del Calvo, lo

És molt gran i allargassat, dóna al Carrer de la Raval i al del Forn. Propietat de la família Calvo, que resideix a Alcorisa, els més grans terratinents de la vila; fa uns quants anys tenien mitgers, pastors i masovers. Actualment ja no hi tanquen el bestiar.

A.7. Masses d'aigua

L'aigua, element bàsic per a la vida de la vila, antigament l'aconseguien de maneres ben diverses: per a beure les persones aprofitaven els cursos subterranis -Pou d'en Seguer i el Pou- i per a beure els animals i per a altres usos la recollien de les plogudes -Bassa del Molí, Bassovera, Rebassa o Bassa de Sant Roc-. A partir de la dècada dels 70 en baixar l'aigua de la Font Bona del Mas del Llaurador i, anys més tard, en pujar-la del riu Matarranya s'han deixat d'utilitzar i han acabat tapades.

A.7.1. Pou d'en Segue(r), lo

"... Al principio de la población en la misma val, hay (un) pozo... pero está cegado y le llaman "lo Pou den Segué", y en efecto, hay una casa de antigüedad inmemorial, a unos 30 pasos de él que tiene el apellido de Seguer, lo que prueba que esta casa costeó el pozo en tiempos remotos o que le dio su nombre por su aproximación, aunque hay ahora de más cercanas..." (Sociedad, p. 196). Situat en el Pas de la Freixneda segons hem pogut saber per informadors que encara recorden el topònim.

A.7.2. Pou, lo

"... Consérvase... un pozo en medio de la Val, debajo de la población de fábrica suntuosa de grandes sillares y muy profundo en el que se recoge agua viva en un manantial perenne y abundante sin que haya noticia de cuando se hizo, aunque algunos presumen fuese obra de moros..." (Sociedad, p. 196). Una folia popular ens parla d'aquest pou tan important en altres temps, ara abandonat en no ser necessari per a la vila:

Quan vaig a abeurar les mules

al Pou de la Vall,

acudixen les mosses

lluint los devantals.

Era, com bé diu la cantarella, el lloc de reunió de mossos i mosses; ells hi portaven els animals a abeurar i elles hi anaven a buscar aigua per a casa.

A.7.3. Bassa del Molí, la

Al costat de la carretera, era de pedra i probablement propietat de l'antic Molí de l'Oli. Anys més tard, en no utilitzar-se, s'hi va fer una de les moltes ampliacions de la Cooperativa de Sant Antoni Abat.

A.7.4. Bassovera, la

En un document notarial de 1888 parla de la "Balsa Bobera" [un bergel en la partida Balsa Bobera]. Es feia servir per a beure-hi els animals; al NE del nucli de la vila. Arreplegava l'aigua que baixava del Castell. Actualment és tapada.

A.7.5. Bassa de San(t) Roc, la

"Bassa.- Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra procedència..." (Alcover 2, p. 345). Una rassa molt llarga l'alimentava d'aigua que baixava del Calvari. La tancava un mur de pedra que pujava dos metres d'alcada, tenia una porta per a entrar-hi just on començava l'escala d'accés. Es trobava prop de la capelleta de Sant Roc, és per això que rep aquest nom. Ara és enterrada perquè no es fa servir.

A.7.6. Rebassa, la

"Rebassó.- Bassa petita a on se filtra l'aigua abans d'entrar a la bassa gran de beure..." (Alcover 9, p. 185). Arreplegava l'aigua que baixava del Calvari abans d'entrar a la Bassa de Sant Roc.

A.8. Altres topònims del nucli urbá

A.8.l. Afilado(r), l’

Li diuen així perquè en aquest lloc s'hi troba un enorme estrat rocós de sauló que serveix per a afilar les ferramentes de tall. Entre les Eres de la Pietat i la carretera.

A.8.2. Bancal de Santa Maria, lo

"Bancal.- Tros de terra conradissa limitada per un marge..." (Alcover 2, p. 259). Envoltat antigament per vergers, corrals i eres, ja que quedava dins de la població. Recentment s'hi van construir les Escoles Noves i s'hi ha obert un carrer.

A.8.3. Capelleta de San(t) Roc, la

"... Hi ha restes d'una antiga capella dedicada a sant Roc, a l'extrem de tramuntana del nucli urbà..." (GECC, p. 315)"... data de 1766, segons la inscripció que en ella se pot vore a la part superior, ha segut restaurada perquè estave bastant feta malbé a con-seqüència del pas del temps i a on s'ha ficat una imatge del sant... La capella segura-ment formaria part d'un dels portals d'entrada al poble... va ser, possiblement, destruït a finals del segle passat... quan les muralles i, per tant, los portals, perden la seua funció defensiva...” (Sancho, p. 10) Situada entre la Raval i la Bassa de Sant Roc.

A.8.4. Ferratja, la

"Farratge.- El verd de diferents cereals i lleguminoses que es dóna per alimentar el bestiar..." (Alcover 5, p. 751). Abans aquí se sembrava per tal d'alimentar els ani­mals del corral -corders, cabres, conills...- abundants en aquesta zona. Entre la Bas­sovera i el Carrer Baix.

A.8.5. Pietat, la

Pilastra de pedra de secció quadrada on hi ha un buit en la part superior per anar

col·locada una imatge. Per la festa de la Creu de Maig s'eixia en processó de l'església i des d'aquí es feia la benedicció del terme. Fa pocs anys que s'ha restaurat i remodelat l'entorn i s'hi ha col·locat una imatge de la Verge.

A.8.6. Puntarró de Manolo, lo

"Pontarró.- Pont molt petit." (Alcover 8, p. 742). Lloc on conflueixen el Carrer Baix i la Carretera.

A.8.7. Trinquet, lo

"Trinquet.- Lloc destinat a jugar-hi a pilota..." (Alcover 10, p. 528). A la carrete­ra a prop del forn, avui, però, només en queda la referència toponímica. El joc de la pilota a mà va ser molt popular a la vila. Després de tancar el trinquet s’hi va jugar a la plaça Major, a la paret de l’església, fins la dècada dels 70.

A.8.8. Verge(r)s, los

"Vergers.- Hort o jardí tancat..." (Alcover 10, p. 738). En un document notarial de 1888 parla de dos vergers: "vergel de la Rectoría" i "vergel de la Balsa Bovera". La zona on hi havia més concentració de vergers era des del Fossar Vell a la Bassovera. Cada familia en tenia un; actualment han perdut la seua utilitat.

A.8.9. Xorrets, los

L'aigüera o rassa que portava l'aigua del Calvari a la Rebassa. Quan plovia força aigua havia de saltar un gran desnivell del terreny; d'aquí que l'aigua xorrava i feia soroll en caure amb força després de les intenses plogudes. Per extensió, les cases situados a prop es diuen les "Cases dels Xorrets" al ponent de la vila.

 

 

PROPOSTA DE NOMS DELS CARRERS ATENENT LA TOPONÍMIA POPULAR I TRADICIONAL DE LA VILA

 

Després de fer un estudi toponímic del nucli urbà de la Vall del Tormo proposem el nom popular i tradicional dels carrers seguint la toponímia urbana. De nord a sud de la vila tenim:

Carrer de la Bassovera que aniria del Pas de les Creus  al Carrer de la Pietat. En nom la hi donaria l’antiga Bassovera avui convertida en una zona ajardinada En castellà Calle de la Bassovera.

Carrer del Castell que aniria del Pas de les Creus al Carrer del Portal. El nom li ve de l’antic castell que hi havia en la part més alta de la població. En castellà Calle del Castillo.

Carrer del Portal que aniria del Carrer del Castell al Carrer de la Pujada al Castell. El Portal és l’antic accés al castell a través d’una porta que actualment no es conserva. En castellà Calle del Portal.

Carrer del Forn que aniria del Carrer del Raval al Carrer de la Pujada del Castell. El nom li ve de l’antic forn municipal avui convertit en una zona ajardinada. En castellà Calle del Horno.

Carrer del Mig que aniria de la Plaça de Casa la Vila al Carrer de la Bassovera. El nom ve donat perquè parteix l’antiga vila en dues parts: a l’orient i al ponent de la població. En castellà Calle del Medio.

Carrer de la Raval que aniria del Pas de les Creus al Carrer de la Bassa Sant Roc. La raval era la part que quedava fora les muralles i aquest és el carrer central del petit barri. En castellà Calle del Arrabal. Seria dels pocs carrers que conservaria el nom actual.

Carrer de la Bassa o també es podira afegir Carrer de la Bassa de Sant Roc que aniria del Pas de les Creus al Carrer Major. En nom seria una referència de la Bassa de Sant Roc avui convertida en una zona ajardinada. En castellà Calle de la Balsa de San Roque. També podria anomenar-se Carrer de Sant Antoni Abad perquè allà s’hi troba la capelleta dedicada al sant.

Carrer de la Pujada al Castell que aniria del Carrer de la Bassovera a la Plaça de la Creu. És un dels accesos a l’antic Castell. En castellà Calle de la Subida al Castillo.

Plaça de Casa la Vila entre el Carrer del Mig i el Carrer Major. Li dona el nom la casa municipal. En castellà Plaza de Casa la Villa.

Carrer Major que aniria de la Plaça de la Creu als afores del nucli urbà. Es diu així perquè dóna al centre de la vila: l’ajuntament, l’església i les places. En castellà Calle Major. Seria dels pocs carrers que conservaria el nom actual.

Plaça de la Creu on hi donen els carrers Major, Pujada al Castell, Mosen León Andia Labarca i de Baix. Es diu així perquè antigament hi havia una creu al mig. En castellà Plaza de la Cruz.

Carrer de Mosen León Andía Labarta que va de la Plaça de la Creu al Carrer de la Pietat. Durant un temps s’havia anomenat com a Carrer Nou però l’ajuntament en fer-li un homenatge a Mosen León li va dedicar el carrer, allà mateix s’ha fet un parc dedicat a l’exrector de la Vall del Tormo. En castellà Calle de Mosen León Andía Labarta. Seria dels pocs carrers que conservaria el nom actual.

Carrer de la Pietat va del Carrer de Baix a la Carretera. Es diu així perquè en aquest indret tenim el piló de la Pietat. En castellà Calle de la Piedad.

Carrer de Baix va de la Plaça de la Creu a la Carretera. Antigament era la part baixa de la vila. En castellà Calle Baja.

Carrer del Cobertet va del Carrer Major a la Carretera. Es dui així perquè hi ha un cobert a la part cental del carrer. En castellà es diria Calle del Cobertet perquè del Cubierto no pareix un sinònim massa adequat.

Carrer del Receret del Carrer de Baix a la Carretera. Es diu així perquè està orientat cap al sud i és molt arrecerat. En castellà Calle del Receret perquè els sinómins castellans no són massa afortunats: del Abrigo, del Cobijo, del Resguardo o de la Guarida.

Carretera Nacional o simplement la Carretera, serviria igual topònim per al castellà.    

 

BIBLIOGRAFIA

 

ALCOVER i MOLL: Diccionari  Català-Valencià-Balear, Palma de Mallorca.

COROMINES, J.: Estudis de toponímia catalana, Volum II, Ed. Barcino, Barcelona 1970.

Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya, Volum 11, Barcelona 1984.

MADOZ, Pascual: Diccionario Geográfico, Estadístico y Histórico de España, Volum XV, Madrid 1849.

REDACCIÓN: “Datos sueltos, Valdeltormo”, Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón, Volum I, Saragossa 1907.

SANCHO MEIX, C.: “Aclariment”, Gaceta del Matarranya, núm. 4, març 1985.

SOCIEDAD DE LITERATOS: Diccionario Geográfico Universal, Volum X, Barcelona 1834.

VIDIELLA JASSÁ, Santiago: Un rector de Valdeltormo, Saragossa 1927.