A. TOPONÍMIA DEL NUCLI DE POBLACIÓ
L'antic nucli de
població es va situar en el cim d'una petita elevació orientada cap al migdia entre dues valls; al S
conflueixen. La qual cosa dóna a la població una privilegiada situació defensiva; és
per això que es va aixecar un castell medieval. A poc a poc la demografía va aug-
mentant -enregistra la máxima població cap al primer quart del segle XX- i es va
estenent a la vora de la carretera construïda a finals del segle passat que va
seguint
"
Pronunciació
popular; la báll (8 vegades), la báll del tórmo (8) -l'ús popular de la forma
abreujada
Documentació antiga: Valdeltormo segle XVI (Zurila, II, cap. 25). Un dels quatre municipis que no figuren a les "Rations decimarum" de 1279-80. És poble d'aspecte recent, el terme del qual degué segregar-se de 1'enorme terme de Massalió, que encara arriba a la paret de les cases.
Etimología:
"Tormo", mot regional del sud de Calalunya, significa "penyal
iso-lal" i sembla ésser paraula pre-romana, potser d'origen indoeuropeu...
A.l. Barris o ravals.
A.l.l. Castell, lo
A la part més elevada de la població, de segur que hi devia haver un edifici fortificat a l'Edal Mitjana.
A.1.2. Raval, la o Arraval, l’
Nucli urbà que
segurament va quedar fora del recinte emmurallat de la vila al NO de la
població, entre
A.l.3. Mas de Dal(t), lo
Una mica separat del nucli de la població, al NO. Hi ha unes quantes cases, molt poques, vergers, corrals, eres i pallisses.
A.1.4. Carretera, la
Segurament la part més nova del poble i cap on ha crescut més els últims anys, ha seguit el traçal d'aquesta via de comunicació.
A.l.5. Pietat, la
A l'E de la vila; a
banda i banda d'un camí eres alineades; també un monòlit amb una capella que a
la dècada dels 80 va ser restaurada i hi fou col·locada una imatge de
A. 1.6. Cases dels Xorrets, les
Grup reduït de
cases que actualment estan deshabitades i situades al NO de la població, no
massa lluny de la piscina municipal. Reben aquest nom pel fet d'estar prop del
'xorrador' d'aigua que baixa del Calvari i que una rassa la desaigua cap a
A.2. Carrers
"... sus calles espaciosas y limpias y bien
empedradas, especialmente de poco tiempo a esta parte, que se han procurado
allanar, picando muchas peñas, quitando bancos y allanando varias
desigualdades, y se han rotulado las calles y numerado las casas...". Així es descrivia l'estat dels carrers a
Aquests han canviat molt
sovint la seua toponímia; abans de 1930 van ser retolats conservant els noms
tradicionals. Encara es conserven algunes rajoles en les façanes on es poden
llegir aquests topònims. A
A.2.1. Carre(r) de
Uneix
A.2.2. Carre(r) de
Va des del Castell
a
A.2.3. Carre(r) de
"Raval.- Barri exterior d'una ciutat o vila..." (Alcover 2, p. 11). Comença prop del Pas de les Creus i acaba a la capelleta de Sant Roc. Actualment "calle de San Antoniol".
A.2.4. Carre(r) de Baix, lo
Apareix
en un document notarial de 1895 [casa en
A.2.5. Carre(r) de
Topònim recent, ja
que el 1866 s'inicien les obres de construcció de la carretera d'Alcolea del
Pinar a Tarragona (Della Rocca, p. 94). És el més llarg de la vila i té un
traçat paral·lel a
A.2.6. Carre(r) del Castell, lo
"...Parece que huvo un castillo en lo alto de la población, de lo que ha quedado memoria, pues la calle que hay por aquel parage se llama "lo carre del Castell..." (Sociedad, p. 196). Va del Pas de les Creus al Carrer del Portal, és un carrer molt pla i una mica estret en alguns punts. A partir dels 60 "calle del General Moscardó".
A.2.7. Carre(r) del Coscoll de Baix, lo
"Coscoll.- Arbust... tortuós, molt ramós, amb fulles petites, espinoses, dentades i llises per les dues cares; fa aglans ovals petits i de cúpula quasi assentada i plena d'escates obertes..." (Alcover 3, p. 625). Comença al Cubertet. El coscoll és un arbust que abunda molt per tot el terme municipal.
A.2.8. Carre(r) del Coscoll de Dalt, lo
Va paral·lel a
l'anterior i es comuniquen pel Cubertet, és molt pla. Ara “calle Mayor".
A.2.9. Carre(r) del
Forn, lo
Citat en un
documental notarial de 1888 [una casa con
patio en la calle del Horno número 15]. Actualment el forn municipal, que
feia molt de temps que havia deixat de funcionar, estava en molt mal estat i va
haver d'enderrocar-se. Va del Carrer de
Si jo tinguera un
cavall
que bé em
passejaria
des del Carrer del
Forn
hasta la carnisseria.
A.2.10. Carre(r) Major, lo
Documentat el 1919
com a Calle de
A.2.11. Carre(r) del Mig, lo
Comunica el centre
del poble -Casa de
A.2.l2. Carre(r)Nou, lo
Obert a la dècada
deis 60 per donar accés des de
A.2.l3. Carre(r) del Portal, lo
Documentat en una
escriptura notarial de 1888 [fue de la
viuda de Ramón Timoneda, toda lindaba con la de Fortunato Ollé y
A.2.14. Carrer de
Hem trobal aquest
topònim en un document notarial de 1888 [
linda al norte con la calle Subida del Castillo y al sur con el vergel de
A.2.15. Carrer del Receret, lo
"Recer.- Lloc on no arriba el vent o altra inclemència del temps". (Alcover 9, p. 223). Comunica el Carrer Baix amb la carretera, es força curt i estret.
A.3. Passos
En una època en què els
animals de tir i les raberes eren molt abundants a
A.3.12. Pas de les Creus, lo
"Pas.- Lloc o
indret per on cal passar o es pot passar..." (Alcover 8, p. 283). Enllaça
el Castell i
"Ya no se oye Ricardo
en el Paso de las Cruces,
porque no quiere
Ramón
que se case con
Actualment no se'n veu cap, de creu, però ben segur que abans n'hi devia haver per a fer el Via Crucis fins al Calvari. Actualment "Paso de las Cruces".
A.3.13. Pas de
Pas que travessa
A.4. Places
A.4.1. Plaça de
Citada per Madoz en el
seu Diccionari de 1849 (p. 277), la qual cosa fa suposar que hi devia haver una
creu que avui ningú no recorda, tal com passava a la plaça de
A.4.2. Plaça de
Referenciada per Madoz en el seu Diccionari (p. 277). En aquesta plaça es troben l'Ajuntament i l'església, per això és el centre de la vila.
A.5. Coberts.
A.5.I. Cobert, el
Enllaça el Carrer Baix amb la carretera; el carrer on es troba també s'anomena Carrer del Cobert.
A.5.2. Cobertet, lo
Comunica el Carrer del Coscoll de Dalt amb el de Baix i el Carrer on es troba se'l coneix com el Carrer del Cobertet.
A.6. Edificis singulars.
A.6.1. Hospital, l’.
Situat al Carrer Baix, on comença el Carrer del Raceret.
A.6.2. Casa del Do(c)tor, la
On s'inicia la carretera de l'Estació, és el centre d'atenció primària municipal a la planta baixa i, fins fa pocs anys, l’habitatge del metge al primer pis.
A.6.3. Casa dels Jubilats, la
Al Carrer de
A.6.4. Hostal Vell, 1'
Al Carrer de Baix.
A.6.5. Molí, lo, Fàbrica, la o Cooperativa, la
A la carretera, enfront del Pou. El molí, propietat d'una cooperativa de productors, encara mol olives i ha sofert diverses reformes per millorar la seua rendibilitat. Abans rebé el nom de Molí de Pina.
A.6.6. Molí de I'Oli, lo o de
En un diccionari de 1834
trobem ".. .La única industria de
este pueblo es un molino de aceite con dos prensas para oliva y una para
orujo...' (Sociedad, p. 194). Suposem que Madoz fa referencia a aquest
edifici per la seva antiguitat. Encara ara es pot veure, després de moltes
reformes: una mola per moldre, la base d'un molí i un sistema molt complex de
canalització d'aigües. Al centre de l'edifici, en un pilar molt gran, hi ha una
data, 1772, que potser fou la que indica la construcció del molí. Situat a la
carretera, al costal de
A.6.7. Molí del Negre, lo
Al començament del Carrer de Baix, situat a la planta baixa d'una de les cases més grans i antigues de la vila: la del Queretà. Fa molt de temps que va deixar de funcionar. Actualment de propietat municipal s’ha habilitat com a centre social: dependències municipals, centre d’interpretació ibèric, seu d’associacions locals...
A.6.8. Molí del tio Enriquet, lo
A la carretera, dóna a
A.6.9. Molí del tio Emiliano, lo
A la carretera. És propietat d'una empresa familiar que actualment encara elabora oli. A.6.10. Forn, lo
Era municipal i encara
funcionava a la dècada dels seixanta. Fa poc que el seu estat ruïnós va obligar
a enderrocar-lo. Segons el diccionari de
A.6.11. Sindicat, lo
Va ser també escola i
biblioteca la planta baixa i taverna el primer pis, fins fa pocs anys casa del secretari. Situat a
A.6.12. Fonda, la
A la carretera; actualment no funciona com a tal.
A.6.13. Escoles Velles, les o Casa Nova, la
Bastides després
d'acabar
A.6.14. Escoles noves, les
Construïdes a finals de la dècada dels seixanta, actualment s'hi ha instal·lat la farmàcia a la planta baixa. Al carrer Nou.
A.6.15. Ajuntament, l’ o Casa
S'escriu el
A.6.16 Fosqueta, la
".. .y en lo más bajo -de l'Ajuntament- la cárcel, que es segura, pero sin ventilación..."
(Sociedad, p. 193). Després de 1'última remodelació de Casa
A.6.17. Llonja, la
En la restauració que es
va fer a l'Ajuntament, a la planta baixa, s'ha recuperat la llotja, abans
tapada i que havia estat destinada a diferents usos: botiga i, més tard,
tele-club. Al segle XVI aquí celebrava una menjada anual
A.6.18. Iglésia, 1a
"...
A.6.19. Casilla, la
Casa construïda per als peons caminers encarregats del bon estat de les carreteres. Una recent remodelació de la carretera ha acabat enderrocant l'edifici per facilitar l'entrada a la població per l'O.
A.6.20. Fossa(r) Vell, lo
Situat al Carrer de
A.6.2l. Fossa(r), lo
Bastit el 1897 als afores de la vila quasi al límit del terme municipal amb Massalió.
A.6.22. Eres Altes, les
Situades entre el Mas de Dalt i el Calvari. A la vora de l'era es situava la pallissa per a guardar-hi la palla, el trill i les eines per a batre i, també, el bassurro per a recollir l'aigua de pluja. Actualment han perdut la funció per la qual van ser construïdes: la mecanització agrícola i el canvi de cultius en són els culpables.
A.6.23. Eres de
Al voltant d'una capelleta-monòlit de pedra.
A.6.24. Corral del Calvo, lo
És molt gran i
allargassat, dóna al Carrer de
A.7. Masses d'aigua
L'aigua, element bàsic
per a la vida de la vila, antigament l'aconseguien de maneres ben diverses: per
a beure les persones aprofitaven els cursos subterranis -Pou d'en Seguer i el
Pou- i per a beure els animals i per a altres usos la recollien de les plogudes
-Bassa del Molí, Bassovera, Rebassa o Bassa de Sant Roc-. A partir de la dècada
dels 70 en baixar l'aigua de
A.7.1. Pou d'en Segue(r), lo
"... Al principio de la población en la misma
val, hay (un) pozo... pero está cegado y le llaman "lo Pou den
Segué", y en efecto, hay una casa de antigüedad inmemorial, a unos 30
pasos de él que tiene el apellido de Seguer, lo que prueba que esta casa costeó
el pozo en tiempos remotos o que le dio su nombre por su aproximación, aunque
hay ahora de más cercanas..." (Sociedad, p. 196). Situat en el Pas de
A.7.2. Pou, lo
"... Consérvase... un pozo en medio de
Quan vaig a abeurar
les mules
al Pou de
acudixen les mosses
lluint los devantals.
Era, com bé diu la cantarella, el lloc de reunió de mossos i mosses; ells hi portaven els animals a abeurar i elles hi anaven a buscar aigua per a casa.
A.7.3. Bassa del Molí, la
Al costat de la
carretera, era de pedra i probablement propietat de l'antic Molí de l'Oli. Anys
més tard, en no utilitzar-se, s'hi va fer una de les moltes ampliacions de
A.7.4. Bassovera, la
En un document notarial de 1888 parla de la "Balsa Bobera" [un bergel en la partida Balsa Bobera]. Es feia servir per a beure-hi els animals; al NE del nucli de la vila. Arreplegava l'aigua que baixava del Castell. Actualment és tapada.
A.7.5. Bassa de San(t) Roc, la
"Bassa.- Clot relativament poc fondo, excavat en terra, on es recullen les aigües pluvials o d'altra procedència..." (Alcover 2, p. 345). Una rassa molt llarga l'alimentava d'aigua que baixava del Calvari. La tancava un mur de pedra que pujava dos metres d'alcada, tenia una porta per a entrar-hi just on començava l'escala d'accés. Es trobava prop de la capelleta de Sant Roc, és per això que rep aquest nom. Ara és enterrada perquè no es fa servir.
A.7.6. Rebassa, la
"Rebassó.- Bassa
petita a on se filtra l'aigua abans d'entrar a la bassa gran de beure..."
(Alcover 9, p. 185). Arreplegava l'aigua que baixava del Calvari abans d'entrar
a
A.8. Altres topònims del nucli urbá
A.8.l. Afilado(r), l’
Li diuen així perquè en
aquest lloc s'hi troba un enorme estrat rocós de sauló que serveix per a afilar
les ferramentes de tall. Entre les Eres de
A.8.2. Bancal de Santa Maria, lo
"Bancal.- Tros de terra conradissa limitada per un marge..." (Alcover 2, p. 259). Envoltat antigament per vergers, corrals i eres, ja que quedava dins de la població. Recentment s'hi van construir les Escoles Noves i s'hi ha obert un carrer.
A.8.3. Capelleta de San(t) Roc, la
"... Hi ha restes
d'una antiga capella dedicada a sant Roc, a l'extrem de tramuntana del nucli
urbà..." (GECC, p. 315)"... data de 1766, segons la inscripció que en
ella se pot vore a la part superior, ha segut restaurada perquè estave bastant
feta malbé a con-seqüència del pas del temps i a on s'ha ficat una imatge del
sant... La capella segura-ment formaria part d'un dels portals d'entrada al
poble... va ser, possiblement, destruït a finals del segle passat... quan les
muralles i, per tant, los portals, perden la seua funció defensiva...” (Sancho,
p. 10) Situada entre
A.8.4. Ferratja, la
"Farratge.- El verd
de diferents cereals i lleguminoses que es dóna per alimentar el
bestiar..." (Alcover 5, p. 751). Abans aquí se sembrava per tal
d'alimentar els animals del corral -corders, cabres, conills...- abundants en
aquesta zona. Entre
A.8.5. Pietat, la
Pilastra de pedra de
secció quadrada on hi ha un buit en la part superior per anar
col·locada una imatge.
Per la festa de
A.8.6. Puntarró de Manolo, lo
"Pontarró.- Pont
molt petit." (Alcover 8, p. 742). Lloc on conflueixen el Carrer Baix i
A.8.7. Trinquet, lo
"Trinquet.- Lloc destinat a jugar-hi a pilota..." (Alcover 10, p. 528). A la carretera a prop del forn, avui, però, només en queda la referència toponímica. El joc de la pilota a mà va ser molt popular a la vila. Després de tancar el trinquet s’hi va jugar a la plaça Major, a la paret de l’església, fins la dècada dels 70.
A.8.8. Verge(r)s, los
"Vergers.- Hort o
jardí tancat..." (Alcover 10, p. 738). En un document notarial de 1888
parla de dos vergers: "vergel de
A.8.9. Xorrets, los
L'aigüera o rassa que
portava l'aigua del Calvari a
PROPOSTA DE NOMS DELS
CARRERS ATENENT
Després de fer un estudi
toponímic del nucli urbà de
Carrer de
Carrer del Castell que aniria del Pas de les Creus al Carrer del Portal. El
nom li ve de l’antic castell que hi havia en la part més alta de la població.
En castellà Calle del Castillo.
Carrer del Portal que aniria del Carrer del Castell al Carrer de
Carrer del Forn que
aniria del Carrer del Raval al Carrer de
Carrer del Mig
que aniria de
Carrer de
Carrer de
Carrer de
Plaça de Casa
Carrer Major
que aniria de
Plaça de
Carrer de Mosen León Andía Labarta que va de
Carrer de
Carrer de Baix
va de
Carrer del Cobertet va del Carrer Major a
Carrer del Receret del Carrer de Baix a
Carretera Nacional o simplement
BIBLIOGRAFIA
ALCOVER i MOLL: Diccionari
Català-Valencià-Balear, Palma de Mallorca.
COROMINES, J.: Estudis de toponímia catalana, Volum II,
Ed. Barcino, Barcelona 1970.
Gran Enciclopèdia Comarcal de Catalunya, Volum 11, Barcelona 1984.
MADOZ, Pascual: Diccionario Geográfico, Estadístico y
Histórico de España, Volum XV, Madrid 1849.
REDACCIÓN: “Datos
sueltos, Valdeltormo”, Boletín de
Historia y Geografía del Bajo Aragón, Volum I, Saragossa 1907.
SANCHO MEIX, C.:
“Aclariment”, Gaceta del Matarranya, núm.
4, març 1985.
SOCIEDAD DE LITERATOS: Diccionario Geográfico Universal, Volum
X, Barcelona 1834.
VIDIELLA JASSÁ,
Santiago: Un rector de Valdeltormo,
Saragossa 1927.